Un antic acudit explica que un mestre demanà als seus alumnes quants déus hi ha. Un, des del darrere de l’aula, respon: “tres, senyor mestre”. “Com que tres?” - replica aquest, lleugerament irritat – “I quins són aquests?”. I el nin, amb tota la ingenuïtat de qui ha sentit cosa per ca seva, contesta: “Sí, mestre, ho diu mon pare: Déu, Redéu i Macagundéu”.
Tot i confiar que cap fiscal d’aquest estat neo inquisitorial nacional catòlic en què s’ha convertit Espanya em portarà davant dels tribunals per tan greus ofenses a la creença mitològica majoritària, diré en la meva defensa que aquest acudit me’l contà mossèn Joan Dalmau, rector de s’Illot qui, a banda d’acudits irreverents, també em va iniciar en el coneixement de la llengua i la literatura catalanes, quan ni una cosa ni l’altre encara no feien part del pla d’estudis oficial.
La broma ve a compte d’allò que explica la premsa local, que el Govern considera la possibilitat de posar una nova taxa que gravarà el lloguer de cotxes per tal de fer front a l’allau incontrolat de màquines que saturen les nostres ja castigades carreteres. Un respectat periodista de la competència ha encunyat la paraula “rentaxa”, que haurem d’afegir al sac dels neologismes polítics nostrats si la cosa va endavant. Tenim, o tindrem, taxes, ecotaxes i, finalment, rentaxes. Ben igual que a l’acudit.
Al meu entendre, la clau de la qüestió la planteja el catedràtic d’antropologia de la nostra universitat, Camilo Cela: De veritat algú es pensa que posant una nova taxa s’aconseguirà disminuir el volum de vehicles? Malgrat la demagògia a què ens té acostumats la gent del gremi dels hostalers, ningú no es creu, ni de lluny, l’argument que l’impost sobre les estades turístiques provoqui una disminució en el volum de visitants. L’evidència empírica ho constata de manera inapel·lable.
Gravar el lloguer de vehicles no farà que hi hagi menys cotxes. Simplement, els clients pagaran més i l’Administració recaptarà més. Però mentre no siguem capaços d’implementar estratègies alternatives de mobilitat que desincentivin l’ús del cotxe privat, continuarem patint el col·lapse d’un model que ens condemna al caos. És ben necessari que el Govern expliqui, per tant, de manera clara i convincent, tot allò que està fent en aquest sentit més enllà de la nova taxa. Déu de cotxes!
Per descomptat que ens indigna l’abús de les companyies que matriculen cotxes de lloguer a Collado Mediano, Madrid. Segons les estadístiques oficials, el 30% del total dels vehicles matriculats a l’Estat espanyol estan registrats a només 5 municipis, dels quals tres - que sumen un total de només 24.000 habitants! - són de la capital. Això representa que cada un dels veïns d’aquests municipis seria propietari de quasi quatre-cents vehicles. Mira per on!
Cotxes de lloguer, massificació turística, gentrificació de Palma, excessiva pressió demogràfica sobre el territori; tot és part d’un trencaclosques diabòlic que sembla que no sabem resoldre. Com a mostra, diumenge passat, una parella d’italians em va demanar perdó davant una banderola groga que reclama Ciutat per qui l’habita i no per qui la visita. Es van sentir apel·lats i avergonyits. És això el que volem? Jo no. Redéu de cotxes!
Amb massa facilitat carregam contra la baula més feble de la cadena. Culpam el turista individual de la saturació; Culpam la dona marroquina que neteja cambres d’hotel, a escarada i a canvi d’un salari que cap mallorquí acceptaria, de les dificultats per trobar una feina; Culpam els mallorquins i mallorquines, contra qui va carregar la setmana passada David Abril - pens que de forma poc afortunada, per molt que pugui entendre’n els motius subjacents - a aquestes mateixes planes. Culpam la suposada manca de criteri dels qui voten la dreta, com lamentava anys enrere Pere Sampol. Una vegada i una altra, erram les anàlisis i equivocam l’objectiu.
No posam en dubte que aquest Govern pateix un dèficit de finançament escandalós. Ho sabem des de fa trenta anys; no, perdó, tres-cents. És evident que calen inversions per a protegir el territori davant les amenaces de la pressió demogràfica. És evident que els recursos energètics que consumim, tant els indígenes residents com els “bwanes” nòrdics que ens visiten, tenen un cost elevat i unes existències limitades. És evident que la gestió dels residus suposen una càrrega sobre les nostres esquenes que ens vincla i ens condiciona. I és evident que la capacitat legislativa de què disposa la nostra desventurada Comunitat és minsa. Tanmateix, una vegada constatades totes aquestes obvietats, els nostres governants tenen l’obligació de fer visible a l’opinió pública, d’una forma incontestable, que són plenament conscients de què ens estam jugant i que estan fent els deures. Benvinguda sigui la taxa, però al darrere hi ha d’haver alguna proposta més. Macagundéu de cotxes!
