Espanya és una cosa extraordinària. No m’atrevesc a dir que és un país, perquè no se si ho és (més aviat diria que no), però si puc dir que és una cosa. Deixem-ho així. I és extraordinari perquè, entre moltes altres coses, la majoria dels seus habitants han escollit un personatge pintoresc, únic i irrepetible com Mariano Rajoy perquè en sigui el seu president. Un personatge que ha estat analitzat, disseccionat, fins al límit, per tota casta de tertulians i analistes polítics. Com a mostra, un llibre magnífic, divertit i preocupant a l’hora, que tothom hauria de llegir: Código Mariano, on l’autor, Antón Losada, un periodista gallec que coneix bé el personatge, explica amb tots els ets i uts per quina raó ha estat capaç de sobreviure, no als atacs dels seus adversaris, si no als dels seus propis correligionaris: Aznar, Aguirre, Mayor Oreja, Ruíz Gallardón... tots han passat a millor vida política, però l’ínclit Mariano segueix imbatut, indiscutible pitxitxi de la lliga política espanyola.
Ara, la darrera marianada del personatge és per treure’s el capell: el president dels espanyols ha utilitzat el seu compte de Twitter per promoure un llibre que du el títol de 1785 motivos por los que hasta un noruego querría ser español. La cosa té la seva gràcia, i una gent tan sòbria com els representants de l’ambaixada noruega ja li han fregat per la cara al nostre amic que potser s’ho hauria de pensar abans de piular: Els noruecs, segons l’ONU, han estat capaços de bastir el millor país del món per viure. Però així i tot, hi ha espanyols que pensen que els noruecs són uns pobres ingenus: Qui podria dir el nom del Sergio Ramos de la selecció noruega?
En tot cas, vull animar la ciutadania a escriure el nostre propi llibre: 1785 motius pels quals un mallorquí voldria deixar de ser espanyol. Qualsevol cosa abans que espanyol, sisplau! Vam desaprofitar una oportunitat excel·lent de ser alemanys fa dues dècades, quan hi havia propostes serioses de convertir Die Balearen en el dissetè Land. Avui, alguns dels nostres compatriotes, potser tocats per un aire d’optimisme exagerat, creuen que els esdeveniments principatins precipitaran un desitjat efecte dominó sobre les estructures autonòmiques d’aquestes terres. Tant de bo! Però com que jo no ho tenc tan clar (potser no ho hauria de dir, això), per què no començam a pensar que ens convé anar articulant la nostra pròpia narració com a projecte històric?
Per anar escalfant, si us sembla, puc començar amb quatre tòpics que, no per coneguts, deixen de ser rellevants. Per exemple:
L’Estat espanyol nega als indígenes de les illes la possibilitat de desplaçar-se a altres territoris de l’estat per un preu raonable.
L’Estat espanyol és l’únic estat del món on no s’aplica la geometria euclidiana: la línia més curta entre dos punts qualsevols sempre passa per la capital.
L’Estat espanyol no té cap problema a consentir que els mallorquins visquem com a dins una llauna de sardines si això els permet fer caixa amb els turistes.
L’Estat espanyol permet que un cantant sigui empresonat per tres anys per fer una glosa al mateix temps que consent que tots els lladres encorbatats facin esquí a Baqueira o vagin en bicicleta per Suïssa.
L’Estat espanyol permet que circuli pels carrers de les seves ciutats un bus on es proclama que si no tens penis no ets un home, si no tens vulva no ets una dona.
A l’Estat espanyol, les dones segueixen cobrant un 26%, de mitjana, menys que els homes, per les mateixes tasques i llocs de treball.
A l’Estat espanyol, els presentadors dels canals de televisió central s’han de disculpar si pronuncien una paraula en una de les llengües oficials de l’estat.
A l’Estat espanyol es conculca la Declaració Universal dels Drets Humans posant un senyor al capdavant de l’estat sense haver fet cap mèrit ni haver estat votat per la resta dels ciutadans.
L’Estat espanyol és l’únic estat del món on no s’aplica la geometria euclidiana: la línia més curta entre dos punts qualsevols sempre passa per la capital.
L’Estat espanyol no té cap problema a consentir que els mallorquins visquem com a dins una llauna de sardines si això els permet fer caixa amb els turistes.
L’Estat espanyol permet que un cantant sigui empresonat per tres anys per fer una glosa al mateix temps que consent que tots els lladres encorbatats facin esquí a Baqueira o vagin en bicicleta per Suïssa.
L’Estat espanyol permet que circuli pels carrers de les seves ciutats un bus on es proclama que si no tens penis no ets un home, si no tens vulva no ets una dona.
A l’Estat espanyol, les dones segueixen cobrant un 26%, de mitjana, menys que els homes, per les mateixes tasques i llocs de treball.
A l’Estat espanyol, els presentadors dels canals de televisió central s’han de disculpar si pronuncien una paraula en una de les llengües oficials de l’estat.
A l’Estat espanyol es conculca la Declaració Universal dels Drets Humans posant un senyor al capdavant de l’estat sense haver fet cap mèrit ni haver estat votat per la resta dels ciutadans.
No us estigueu de continuar. La llista no ha fet altra cosa que començar. Estic ben segur que podrem superar la xifra dels 1785 motius. Podem fer de les Balears la Noruega de la Mediterrània. S’accepten propostes. Va por Usted, Don Mariano.
